El dur context de crisis econòmica en el que el nostre
país es veu immers ens hauria d’ajudar, més que mai, a entendre la situació que
pateixen milions de persones des de fa dècades a arreu del món.
Però ben és cert que en molts casos no és així. A vegades
per convicció i moltes vegades fruït de discursos demagògics que ens fan creure
que, davant la escassetat, s’han de prioritzar les inversions internes i no la cooperació
al desenvolupament.
No és just recolzar-se en la excusa de la crisis per
retallar els drets humans i socials de les persones, drets bàsics
independentment del teu lloc de naixement. I més encara tenint en compte que es
tracta d’una crisis global amb conseqüències globals, però especialment dures
per a aquells països empobrits víctimes d’uns sistema econòmic mundial
generador de desigualtats.
Ara és el moment d’apostar per polítiques públiques que
garanteixin les pensions, l’educació, la sanitat i tots els serveis
socials bàsics, no només a casa nostre,
sinó a arreu. I aquestes si són possibles si equilibrem partides destinades a
inversions com pot ser la militar o la destinada a rescatar entitats privades
financeres. En cap cas és imprescindible l’elecció entre cooperació o pensions.
Una crisis global necessita intervencions globals. Un món desigual és un món
equivocat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario